I va arribar el dia...

Les emocions van estar a flor de pell. De fet, les falles van estar a flor de pell, tal com titulo l'article que el mateix dia 23 vaig publicar al Diari d'Andorra i en el qual s'hi reflecteix el fil conductor del meu parlament en el moment que per primer cop vaig abillar-me amb la capa vermella que em va passar l'anterior fallaire major, i amic, Santi Sànchez. (Les fotografies són del Xavi Pujol)

La recerca de l'argolla de Fontargent

Aquest dissabte passat, 4 de juny, hem començat les activitats fallaires del mes que han de cloure amb la cremada de la Nit de Sant Joan. Tocava, doncs, anar a la Vall d'Incles i fer la recerca de l'argolla de Fontargent, és a dir, aquella per la qual el cap de colla de l'equip que la troba passa a ser el Fallaire Major. M'hi vaig presentar i amb el meu equip -Marcel, Marta, Sami, Albert, Carola, Quim, Ramon, Josep Maria- la vam trobar, cosa que vol dir que enguany agafo el relleu de fallaire major que deixa el Santi.

La vida política de Josep M. Mas POns de Cal Pere de l'Oros, amb un capitol dedicat als aiguats del 1937

Un de les novetats d'aquest Sant Jordi és el llibre Josep Maria Mas Pons, Pere de l'Oros. Vida política 1960-1991 (Edicions del Diari d'Andorra) en el qual hi he dedicat el meu temps d'aquests darrers anys. Per no reiterar excessivament el que ja he anat dient des que el vam fer públic i el vam presentar el passat 5 d'abril en l'acte al vestíbul del Consell General que va reunir prop de 400 persones, transcric a continuació el preàmbul que vaig escriure en el qual es defineix molt bé què hi trobareu en el seu interior.

Fa deu anys

Aquests dies Andorra Televisió està reemetent programes que al llarg dels seus 25 anys d'història han omplert la graella televisiva. He tingut l'honor de ser una de les persones que ha format part d'aquests 25 anys ja sigui a la redacció d'informatius, presentant-los i editant-los, ja sigui dirigint i presentant programes, fonamentalment de contingut polítc. El dia de la Constitució han tornat a passar el Dues cares (de fa deu anys!) en el qual entrevistava per separat Nemesi Marquès i Simó Duró. Francament, un document històric. Els podeu veure tot seguit.

Fontana

Un dels meus referents és l'historiador Josep Fontana. Per això m'ha agradat redescobrir aquesta entrevista que ha publicat El Crític, que a la vegada l'ha recuperada de la seva pròpia revista VELL/NOU, i en la qual repasa la seva trajectòria política, valora la Transició espanyola i analitza el procés sobiranista. En destaco la frase següent: "El que no ens ha mancat, i això és importantíssim, és la voluntat de fer-ho, la voluntat de ser nosaltres mateixos.

Ha estat un plaer

Avui, dissabte 19 de desembre, he començat la desconnexió a les xarxes. Dic adéu després de 6 anys d'intercanvis i coneixences que m'han enriquit moltíssim. M'ho he passat molt bé, la veritat, i he pogut expressar-m'hi i opinar d'una manera lliure sobre qualsevol tema, a més de mantenir el contacte amb la gent estimada, compartir experiències, riure i, fins i tot, plorar.

El Coprincipat

Ja fa dies, després de la polèmica generada per l'article d'Enric Juliana a la Vanguardia sobre la caducitat del coprincipat episcopal amb la regència del nou Papa i l'ampliació d'informació que va fer Òscar Ribas en un article subsegüent abonant aquesta possibilitat, vaig fer una anàlisi d'alguns dels escrits que posteriorment es van publicar en diferents mitjans escrits andorrans. La idea era, no només una mirada analítica, sinó també acabar-ho completant amb la meva visió personal de com crec que hauria d'avançar el futur del Principat.

Una buidor impossible d'omplir

Després de tres mesos de la seva mort avui he estat capaç d'escriure públicament sobre el pare. L'espai de la contra del Diari d'Andorra ha estat el lloc escollit: breu i intens. Confesso que m'ha costat molt, però després de totes aquestes setmanes de parlar-ne només en el cercle més íntim he sentit la necessitat d'exterioritzar la buidor immensa que ha deixat la seva absència en mi (i també a la mare, als meus germans i als nostres fills). Segurament hagués pogut escriure molt més i explicar moltes coses més, però no ha estat així. El podeu llegir tot seguit.

Pàgines