Una molt bona iniciativa pel Sant Jordi d’enguany i en el marc de la commemoració de l’Any Dickens que celebra el dos-centè aniversari del naixement d’un dels novel·listes més grans. Charles Dickens va néixer el 7 de febrer del 1812. Vilaweb ofereix en fascicles setmanals l’obra Casa inhòspita, la traducció de la qual pertany al difunt Josep Tebé que va començar a publicar-la al seu bloc personal en forma de fascicles mensuals, igual com l’original de Dickens que Bradbury & Evans va anar editant en fulletons mensuals els anys 1852-53.
M’agrada llegir Charles Dickens. M’agrada el retrat que fa de la societat (victoriana) i com posa al descobert les febleses d’un món canviant (recordem que va escriure a l’inici de la revolució industrial) on els més dèbils en són els perjudicats. Una denúncia social que ens arriba també a través de la descripció dels ambients, dels llocs i de les situacions, amb un redactat que convida a la lectura àgil i et trasllada un realisme sovint escruixidor.
I també hi ha un altre fet que em fa destacar la figura de Dickens i és com donava vida ell mateix als seus personatges a través de les lectures que en feia en veu alta, davant d’un auditori.
Per gaudir aquest Sant Jordi, i les setmanes que venen, podeu començar a descarregar-vos el pdf del pròleg i del primer fascicle
La informació completa sobre la traducció d’aquesta obra la podeu trobar en aquest enllaç de Vilaweb.
Tags: Casa inhòspita, Charles Dickens
Aquest dijous a la tarda a la sessió del Consell General es debat la presa en consideració de la Proposició de llei per rebaixar els anys de nacionalització. Una sessió que, molt hàbilment des del grup de la majoria que dóna suport al Govern, s’ha omplert amb molts punts de debat a l’ordre del dia i que també s’ha fet coincidir amb la sessió de control de preguntes orals a l’Executiu. I, a sobre, amb una ceguesa impròpia del grup que ha presentat la Proposició de llei que ha ajudat a farcir amb onze preguntes, a la qual s’ha d’afegir la que realitzarà el grup de la majoria. Total, que sembla que la voluntat és que aquest debat torni a passar sense pena ni glòria.
Reivindicant la necessitat d’afrontar amb valentia el debat identitari, i abans de desaparèixer durant quatre dies per causes familiars, no puc fer altra cosa que reproduir el Foc i lloc que en el seu dia vaig escriure al Diari d’Andorra. El vaig titular Reduccionisme economicista. Però el mateix dia de la seva publicació, dels missatges privats que vaig rebre en vaig retenir especialment un: qualificava l’actual corrent majoritari de la majoria com a “Pariotes del diner”. Vaig trobar-ho molt i molt encertat. A continuació, l’article publicat el 30 de març del 2012:
Reduccionisme economicista
L’obvien, fan el mínim soroll possible i hi passen de puntetes. Ni tan sols fan autocrítica per no afrontar una reducció per a la naturalització que molts d’ells defensaven abans de les eleccions. Emeten un criteri basat únicament en valoracions econòmiques. Si no l’heu llegit, feu-ho, no té pèrdua i veureu quina ànima regeix el Govern en matèria d’identitat.
En un moment de crisi profunda, de creixent demanda del retorn als valors humanistes que havien quedat enterrats per la doctrina del diner, de necessitat contrastada de sentiments col·lectius, el nostre Govern ens diu, literalment, que “la integració (dels residents estrangers) no depèn tant de l’accés efectiu a la plenitud de drets de participació política –uns drets més vinculats a qüestions relatives a la identitat– com de l’efectiva possibilitat d’integrar-se al teixit econòmic del país”, i a partir d’aquí lloa les bonances que l’obertura econòmica tindrà en aquest terreny (i que no nego).
Quedo esfereït quan qui ha escrit el criteri del Govern –i haig de pensar que és compartit per tots els seus membres– només ens parla d’integració i cohesió social des del punt de vista economicista, com si l’objectiu únic i final de tot el que cerca la nacionalització fos assolir drets econòmics. El nostre propi Govern dissecciona i divideix la ciutadania: el sentiment de pertànyer al país, d’estar integrat i cohesionat socialment només passa per tenir drets econòmics. És una visió molt reduccionista de la societat, o en tot cas la voluntat de tenir una ciutadania controlada: drets econòmics sí, però no pas a dret a decidir qui legisla aquests drets econòmics.
No acabo d’entendre aquest joc de paraules. Jo, exresident estranger que va obtenir la nacionalització per via matrimonial ja farà deu anys, no ho vaig fer per una qüestió econòmica. I com jo una majoria de persones que han acabat fent d’Andorra la seva pàtria. Vaig tenir la sort de conèixer una persona de nacionalitat andorrana i amb qui vaig acabar casant-me, sense cap més objectiu que la de compartir una vida i un projecte comú. Posteriorment i després d’un període de reflexió, vaig decidir naturalitzar-me. Haurem d’esperar que el debat al Consell, quan es prengui en consideració la proposició de llei, tingui un altre tipus de nivell.
Tags: Andorra, Consell General, nacionalitat
“Al final de l’estiu vaig sentir per casualitat una conversa que em va arrencar del meu estat d’ignorància benaurada. Quan som petits poques vegades pensem en el futur. La innocència ens deixa lliures per gaudir com pocs adults poden fer-ho. El dia que ens amoïnem pel futur és el dia que deixem enrere la infantesa“.
La lectura d’aquest paràgraf extret de l’obra de Patrick Rothfuss El nom del vent (inici del capítol 12 titulat Encaixant les peces del trencaclosques) a més d’un ens ha transportat a la nostra infantesa per recordar o esbrinar en quin moment vam deixar enrere la màgia de la innocència. Francament, no ho recordo.
Hi ha qui viu en un estat permanent d’innocència infantil… Hi ha qui massa prematurament la supera i entra tortuosament en el món adult… Hi ha qui combina les dues facetes al llarg de la seva vida…
Per cert, genial el llibre!
Tags: El nom del vent, infantesa, innocència, Patrick Rothfuss
