Ahir l’amic Dídac -conegut com a capità andorra- em dedicava la seva entrada després que escrigués en el meu bloc allò que feia dies corria i se sabia, que deixo la direcció del BONDIA a partir del’1 de setembre. El seu comentari, que li agraeixo de tot cor i el trobo, com sempre li he dit, exagerat elogiant la meva persona, m’ha fet recordar alguns dels episodis viscut a la redacció i que sens dubte ens acompanyaran a tots els protagonistes durant temps. Malgrat i que jo sigui una persona de mirar el futur i sempre anar endavant, és bo aturar-se de tant en tant i recordar. Per dues raons, primer pel teu propi ego, ja que a tots ens agrada assaborir els bons moments que has passat i si pots compartir-los amb algú millor. L’altre raó és que et serveix per no caure en els mateixos errors que hagis pogut cometre i per tant ser humà i no creure’t posseïdor de la veritat absoluta. I aquesta darrera segurament és al més difícil de mantenir, sobretot en la nostra feina de relators de l’actualitat.
Bé, però d’això ja en parlaré un altre dia, potser. El que sí que crec que és bo recordar és que quan jo vaig agafar la direcció del BONDIA va coincidir en un mes d’agost d’ara fa quatre anys en el qual en Joan Micó, en el seu Observatori elaborat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) corresponent al segon quadrimestre del 2004, feia una roda de premsa donant les xifres de l’enquesta de consum cultural i a on quedava reflectit que el BONDIA només el llegia l’1,1% de la gent enquestada que havia declarat consumir premsa escrita. La mateixa enquesta feta tres anys més tard, durant el primer semestre del 2007, desvetllava que la xifra de lectors del BONDIA havia ascendit fins al 65,6%. [Podeu consultar totes aquestes dades aquí.]
De cap de les maneres pretenc penjar-me les medalles, ni vull ser pretensiós. Però ara que el BONDIA està més que consolidat, que forma part del paisatge d’Andorra, que molts han fet de la seva lectura la primera i única, ara que tothom està acostumat a llegir-lo i que molts se’t queixen si no els arriba o no el troben a l’expositor, és bo recordar d’on partíem i fins on hem arribat en només quatre anys. I ja només parlo de les xifres oficials, les d’un organisme públic com el CRES, i no les d’una empresa privada que reflecteix el referent i el lideratge del BONDIA. I això ha estat possible, no només gràcies a mi, sinó a tots els que d’una manera o altra hi han posat tot o part del seu esforç, a totes i cadascuna de les persones que formen part de l’engranatge d’un mitjà de premsa escrita. I també, com no, gràcies als lectors que ens han sabut donar la força necessària per millorar dia dia. A tots gràcies.
Tags: BONDIA
