Tres dies després de ser investit president dels Estats Units, Barack Obama va constatar que la il·lusió que havia generat entre la població mundial pel seu estil, el seu lideratge i, sobretot, per les seves promeses, hauria d’anar-la regant cada dia. Un diari d’EEUU el Petersburg Times, va idear el que ja es coneix com l’Obameter (Obamòmetre) i que no és altra cosa que un sistema en línia que porta un control sobre les promeses que va fer durant la llarga campanya electoral i l’estat de compliment d’aquestes. El diari en qüestió va recopilar fins a 500 promeses fetes per Barack Obama i les rastreja diàriament per copsar-ne l’estat i plasmar-les en aquest portal politifact.com/truth-o-meter/promises
Es tracta d’una aplicació real, efectiva i sobretot participativa de la democràcia 2.0. Tota l’opinió pública pot veure a la xarxa el grau de compliment d’unes promeses que, amb un estil propi, van generar tanta i tanta il·lusió, ja no només als Estats Units si no arreu del món.
No m’imagino jo encara una implantació d’aquest tipus de nivell de la democràcia 2.0 al nostre país. I tots en som responsables. En un territori on encara molts polítics són al facebook només en campanya, i encara per penjar els seus articles i fer dura i pura propaganda política, sense fer ús del potencial de la xarxa social a través de la interactivitat amb la població; en un país on els cementiris de webs són la tònica dominant després de les eleccions; en un país on els mandataris només entenen la seva presència a la xarxa com a un lloc de propaganda més, sense dialogar amb l’usuari; en un país on només hi ha un diari en línia; en un país on els successius Governs han viscut d’esquena al ràpid desplegament de les TIC; en un lloc on el twitter i el twitxr sonen encara a ‘coses rares’ fins i tot per a persones que tenen responsabilitats de comandament a les institucions; no és gens estrany, doncs, que siguem un país encara molt endarrerit en les aplicacions 2.0 pel que fa als poders públics i aquells que aspiren a ostentar-los. Mentrestant la població anirà a anys llum i per avançat de l’administració en aquest terreny.
Estaria bé, al marge del paràgraf anterior que em servia per justificar la nul·la democràcia 2.0 que tenim a Andorra, estaria bé, doncs, poder tenir un Bartumòmetre en línia, per agafar un mot semblant al de la idea original del Petesburg Times, i que diàriament s’anés actualitzant pel grau de compliment de les promeses fetes al llarg de la campanya electoral. Ja n’hi hauria algunes que es podrien quantificar.
