Un any d’ANA

Aquest dissabte ha fet un any que vam fer l’acte de presentació pública del naixement de l’Agència de Notícies Andorrana – ANA. Era un 28 de novembre i recordo perfectament la il·lusió amb què engegàvem el projecte d’una agència de notícies al país, gestada feia temps per l’Àlex Terés, i al capdavant de la qual confiava en la meva persona per fer-la possible. En honor a la veritat, que el meu nom estigui al davant o al darrera és el de menys, perquè no hi ha cap mena de dubte que fer realitat l’ANA no només depenia de la voluntat empresarial i d’un director, sinó que havia de bastir-se sobre fonaments sòlids que la fessin viable. I aquests fonaments es basen en l’experiència que ja acumulaven dues persones com la Marta i la Maria, que són el meu suport imprescindible i sense el qual l’ANA no seria el que és. Fonaments sobre els quals també se sustenten la passió i temperament de la Diana, el tarannà d’anàlisi i reflexió de l’Anna i el nostre home dels caps de setmana l’Èric que completen un equip innegablement competitiu.

Ha passat un any d’aquell acte humil, auster, breu, però ple de sentiment per a molts i, sobretot, ple de reptes de cara al futur de la comunicació a Andorra. L’ANA és una agència multimèdia, amb l’ús de diferents formats a l’hora de fer les notícies, cosa que ens permet utilitzar les plataformes digitals per trametre sovint la notícia des d’allà on es produeix, i per tant garantir rapidesa en la informació.

Però no escric aquí per explicar què és l’ANA i per a què serveix: tothom que està immers en el nostre món i el gaudeix o pateix, ho sap perfectament; i sobretot ho coneixeu tots els abonats que al llarg d’aquest any us heu anat sumant per tenir els nostres serveis i en coneixeu la potencialitat. El naixement de l’ANA també ha anat molt lligat a l’aparició dels diaris digitals que informen de què va passant al país a mesura que es van produint els esdeveniments. I també, crec sincerament, que l’aparició de l’ANA ha propiciat que els companys periodistes al país puguin dedicar-se a fer la feina que estic segur els agrada més: elaborar temes propis ja sigui amb notícies més d’investigació o amb reportatges.

Però al marge de la teoria, la pràctica ens ha dut a situar-nos com un servei que en aquests moments forma part del panorama comunicatiu andorrà d’una forma molt assentada, més del que projectàvem quan s’elaborava el pla d’empresa, i molt més del que crèiem ara fa un any quan el presentàvem públicament. Els mals auguris de fer néixer un projecte com aquest amb una crisi galopant de moment no s’han complert, i un any després som aquí ferms i decidits a continuar amb el projecte iniciat.

Era, fa un any, una aposta agosarada. Naixíem del no-res, sense cap altra experiència al país d’una agència pròpia. Només teníem com a referents els nostres veïns, sobretot els catalans. Hem picat pedra, i molta, al llarg de tot aquest any… i la que encara ens queda per picar! Hem fet pedagogia de què som i per a què servim en tots els sectors de la societat. Hem après dels errors propis i aliens, hem treballat amb humilitat i, sobretot, hem escoltat molt: dels nostres clients i les seves demandes, d’altres experiències en països veïns o germans, dels propis companys de professió, de les empreses que han contractat els nostres serveis, dels lligams amb agències germanes internacionals… i a mesura que tot això ha passat ens hem anat fent grans, hem anat madurant.

Un any no és res. Però és que estic convençut que el millor encara queda per venir. Demà dia 1 de desembre farà un any de l’obertura del portal de l’ANA. No ho celebrarem fins el proper dia 22 de desembre, data en la qual encara serà vàlid el missatge de text que vaig enviar ara fa un any al mòbil de l’Àlex: ‘gràcies per fer possible aquest dia’.