Com a continuació del meu darrer apunt polític en aquest bloc, i tenint en compte la visió com a espectador de la política que tinc des de fa un parell de mesos, aquests darrers dies he pogut constatar que la l’esvoranc cada vegada és més gros i que aviat ja no podran ni tan sols dissimular amb reunions de cartró pedra. És molt arriscat quan parles de política fer afirmacions excessivament categòriques sobre què passarà, perquè mai se sap -sovint penso que ni els propis polítics ho saben-, per tant, preneu-vos tot el que escric sempre amb el dubte constant i un percentatge de possibilitats que no pugui esdevenir.
Per aquest motiu potser millor parlar de fets, els quals ens porten a deduir que els polítics de casa nostra, sobretot els del PS i ApC, comencen a escalfar motors i, a través d’escrits als mitjans, crear entre la ciutadania un estat d’opinió que ells no tenen la culpa que eventualment no s’arribin a aprovar els pressupostos per al 2010, que els irresponsables són els altres. Perquè crec que finalment -si no hi ha fugues ni esberlaments parlamentaris- això és el que pot acabar passant en un percentatge molt elevat de possibilitats: la no aprovació dels pressupostos. Sinó no s’entén que dues formacions polítiques que diuen ‘estar negociant’ es diguin el que es diuen a través d’articles d’opinió als mitjans o en la sessió parlamentària d’aquest dijous. Francament, llegint-los i escoltant-los ningú amb un mínim de sentit comú es creu que estiguin negociant res.
La maquinària socialdemòcrata ja fa dies que es mou i, com si d’una consigna es tractés, quan obrim algun dels mitjans escrits al matí ens trobem amb un article d’opinió d’un membre de l’executiva o càrrec del PS que està dient ‘cul d’olla’ a l’altre (ja m’enteneu és una expressió). És l’estratègia de la taca d’oli, crear un estat d’opinió favorable a les seves tesis i contrària a la dels altres. La rèplica d’ApC, no tant abundant com la del PS, de fet només d’en Nomen -és el que passa quan no estàs ben estructurat internament i no hi ha una disciplina de partit-, escriu sobre el significat d’un pressupost prorrogat i haver de governar en dotzaves parts i li treu el ‘tremendisme’ que li posen. No passa res diu ell, al contrari, podrien fer les mateixes o quasi totes les actuacions que el Govern té previst amb el projecte de pressupost que ha presentat per al 2010.
Francament, dubto molt de l’eficàcia d’aquest bombardeig d’articles que arriben a cansar al lector, i fins i tot crec que resten credibilitat a l’honorable i legítima causa de defensar el teu projecte i/o el teu Govern. Alguns d’ells fins i tot estan excessivament carregats d’odi, visceralitat i n’hi ha que ratllen el pamflet.
Crec sincerament que han d’acabar ja amb aquesta comèdia, perquè l’única cosa que estan aconseguint és allunyar encara més el món dels polítics -endogàmic- de la resta de la societat. Que cadascú assumeixi el seu rol d’una vegada.
