L’error del ‘no ús’

Aquest dimarts ens han donat a conèixer el nou portal web del Comú d’Ordino. No valoraré pas, perquè no és el motiu d’aquest apunt, ni el seu disseny ni la seva funcionalitat ni el seu contingut, ni res de tot plegat. El que em motiva a escriure aquestes ratlles no va dirigit ni a Ordino en concret ni a cap altre Comú, sinó que és una reflexió generalitzada en relació al panorama d’ús -potser millor seria dir-ne no ús- de les xarxes socials per part de les institucions comunals.

Precisament on tenen més raó de ser i existir les xarxes socials és en l’àmbit comunal, ja que es tracta de la institució més propera al ciutadà i de la que s’espera sempre una resposta ràpida i convincent. El ciutadà vol que se li diguin les coses, quan van bé i quan van malament, que se’ls expliqui que estan fent perquè tot funcioni millor, i evidentment davant d’una eventualitat saber-ho de primera mà. Estar informat.

I com fer-ho millor que a través de les xarxes socials? En aquests moments en cap altre lloc es pot saber amb tanta immediatesa, i sobretot gràcies a l’activitat twittera, què està passant. Drames com el d’Haití, el de Xile… o sense anar tan lluny el col·lapse de dilluns a Barcelona, la seva àrea metropolitana i a les comarques de Girona van ser àmpliament difosos a través del Twitter pels mateixos ciutadans que estaven patint les inclemències.

Només un Comú, el de la Massana, té perfil propi al Facebook, i l’usa regularment -ja vaig escriure un apunt felicitant la iniciativa-; però no té, per exemple, ni Twitter, ni Flickr, ni un canal Youtube -per esmentar les xarxes més utilitzades per la ciutadania, i totes elles perfectament compatibles i enllaçables-. La Massana ha fet un pas important trencant determinats tabús al nostre país que encasellaven l’ús del Facebook només en la pràctica del xafardeig, o com a molt en la difusió del ‘missatge’ del partit de torn. Els cònsols de Canillo també tenen un perfil, però que mantenen al marge de la corporació, tot i que tingui el seu to institucional des d’on sovint podem llegir declaracions polítiques o posicionaments sobre aspectes que afecten la parròquia.

S’han d’acabar de trencar determinats esquemes. Les xarxes socials són un canal més de comunicació entre l’administració i l’administrat. Fer nous portals webs està bé i és necessari, són una eina més perquè sobretot permet tenir una entrada al Comú per informar-nos de la corporació, les seves activitats i els seus departaments. Però si un Comú vol estar realment al costat del ciutadà i ser-li proper, no ha d’oblidar que l’evolució de les noves tecnologies és constant. Sense menystenir res, perquè tot és necessari i fa la seva funció, quedar-se només en webs i blocs és quedar-se en l’1.0 quan ja estem de ple en el 3.0.