Perdoneu-me si aixafo la guitarra als socialistes -francesos- i constato de les eleccions regionals d’aquest diumenge l’elevada xifra abstencionista que s’hi va reflectir: més del 50% dels electors van passar olímpicament d’anar a les urnes i dipositar el seu vot.
Els grans titulars dels mitjans de comunicació han coincidit a destacar que el PS francès havia guanyat la batalla a la UMP de Sarkozy. Però la lectura completa dels articles ens ha posat de relleu dos fets. El primer té relació directa amb el poc interès que desperten les eleccions regionals, bàsicament pel seu poc pes polític. El segon -i del qual n’hem de prendre nota o els nostres polítics n’han de prendre nota- és la profunda desafecció dels ciutadans vers la política.
No sóc dels que pensi que abstenir-se és la millor opció, però entenc aquells que ho fan després de veure com la classe política es mostra impotent -a tot Europa, inclosa casa nostra- incapaç de donar resposta als grans problemes. A França han donat el toc d’alerta en unes eleccions que ja de per sí no mouen masses cap a les urnes, cosa que ha beneficiat els socialistes. En aquest cas, l’eslògan electoral del PSOE per incentivar la participació electoral perquè si no ‘ellos vuelven’, no és traslladable als seus homòlegs francesos, ja que l’abstenció els ha beneficat -també a l’ultra dreta-.
Per tant, sense desligitimar el triomf electoral majoritari del PS francès, crec sincerament que allò que el ciutadà ha fet ha estat expressar de forma contundent la seva animadversió cap a uns politics cada cop més tancats en ells mateixos. I és clar, que alguns s’abstinguin d’anar a les urnes ja els va bé a d’altres.
Albert,
ja veuràs com a Andorra anirà progresivament passant el mateix.
Sí, sí, Miquel, però el problema és que de l’abstenció sempre en surten beneficiats uns i perjudicats els altres…
Permeteu-me tres precisions:
.- Una afirmació com que l’abstenció d’algo més del 50% és “elevada” requeriria xifres de referència. Això ens permetria veure si aquesta “abstenció” és del tot habitual o bé si realment és una dada rellevant que suposa un canvi amb el que fins ara s’ha vist i per tant podria ser simptoma d’alguna cosa… Per exemple, un històric de la participació registrada a les regionals franceses al llarg dels anys seria molt interessant. No fos cas que veiessim que aquesta “elevada” abstenció és habitual des que es van instaurar (el segle XIX?)
.- Considerar que una abstenció de poc més del 50% mostra “la profunda desafecció dels ciutadans vers la política” és una mica… hummm… agosarat, potser? Per dos motius. Primer perquè qui estableix a partir de quina xifra comença la “desafecció”? Un 49% d’abstenció seria mostra de “desafecció”, de completa confiança en el sistema o de que ha fet un dia amb un solet magnífic?. I segon, i més important, són les eleccions un indicador fiable del grau de afecció/desafecció dels ciutadans per “la política”? Potser per a mesurar aquest valor caldria avaluar d’altres indicadors (per exemple, el grau d’activisme i movilització social fora dels partits). La utilització de “polítics/sistema polític” com a sinònim de “la política” sol ser habitual entre els que ens volen fer creure que ells són l’única forma possible de participar en la presa de decisions de la comunitat. Potser seria interessant no fer-los el joc.