Aquest és sempre el gran argument que fan servir uns i altres. Pocs són els que reconeixen els errors o els que parlen clar i amb transparència. El debat polític sempre gira al voltant del mateix: la conxorxa, ja sigui de veritat o ja sigui inventada o ja sigui rumorologia de cafè.
Un sopar que reuneix diferents persones, és una conxorxa. Que el sector comercial aixequi la veu en contra d’un decret, és una conxorxa. Que en determinats moments el sector financer hagi manifestat -molt prudents ells sempre- algun lleuger dubte sobre alguna actuació política, és que hi ha una mà negra al darrera en contra del Govern. Que una cònsol expressi en nom de tots els comuns el seu parer sobre actuacions del Govern, és que vol fer oposició perquè és liberal contrària a l’executiu. Que hi hagi un grup de gent que vol formar un nou partit per -diuen- aglutinar els desencantats i unir el centredreta, és una conxorxa per desbancar l’actual líder de l’oposició. Que la premsa escrita publiqui determinats articles d’opinió, escrigui determinades notícies, és conxorxa del grup editorial per fer caure qui mana… i així un llarg etcètera. Buff, quin cansament.
Però el pitjor dels casos ja és el d’ahir, i que, després que un conseller general i professor d’ètica i religió per a joves hagi reconegut públicament haver mantingut converses de xat amb ‘alguns continguts poc adequats’ amb una menor de 14 anys alumna de l’escola on treballa, encara hi hagi algú que parli de conxorxes i que l’objectiu no és altra que liquidar políticament el conseller general perquè accedeixi el ‘fill de’ i endureixi l’acció del grup minoritari a la cambra parlamentària de cara a la negociació pressupostària i l’aprovació de les lleis fiscals, ja anem al límit de la paranaoia. Uix, però en aquesta teoria de la conxorxa hi ha més branques, perquè els de l’altra banda hi veuen la mà allargassada que arriba des de l’hotel Mandarín que vol pactar amb Bartumeu.
Política de cafè o política de botifarra com més d’un cop m’ha fet reflexionar un il·lustre conseller general al llarg d’aquests darrers 365 dies.
Ahir vam assistir a un nou acte d’immobilisme del Govern respecte el decret de tancament d’algunes tardes de diumenge. Crec sincerament que a ningú li ha sorprès, més aviat ens hauria sorprès que Bartumeu hagués actuat en línia contrària. Estic convençut que ell sap que la decisió que va prendre el Govern en el seu dia és equivocada. És una llàstima que un cap de Govern passi per davant l’arrogància -ningú li ha de dir a ell què ha de fer, només faltaria!- que el sentit comú. No sé com deu portar internament aquesta contradicció: la de saber que s’ha equivocat des del principi amb el decret, però haver de mantenir el posat que la seva és la millor de les decisions, no fos cas que algú pogués entendre que és un cap de Govern feble que s’arronsa davant ‘campanyes d’extrema dreta’.
En la roda de premsa d’ahir vam poder tornar a veure aquesta dualitat en la persona del cap de Govern: l’intent de voler ser una persona conciliadora, però -ai las!- incapaç de retenir els ‘impulsos’ que li surten de dintre. A la demanda unànime dels membres de la taula de Turisme i Comerç d’anul·lar el decret la seva resposta va ser dual: seguim igual i esperem els resultats d’una enquesta -encarregada pel Govern, com aquella de la valoració dels polítics, ja ens entenem oi?-, però mentrestant busco algú a qui carregar-li els neulers i deixar anar exabruptes. Si abans el destinatari havia estat l’expresident de la FACA, David Fraissinet, amb les famoses declaracions acusant-lo de fer ‘campanyes d’extrema dreta’, ahir li va tocar el torn a Martí Rafel, director de Vallnord.
És el mateix Bartumeu de sempre: incapaç de defensar amb arguments decisions incomprensibles, i sense cap ni peus, utilitza l’atac frontal contra algú per desviar el debat. Res de nou.
Però si ens posem a parlar de coses que no tenen ni cap ni peus és aquesta nova gran iniciativa dinamitzadora de fer exposicions als carrers comercials d’Andorra al Vella i Escaldes-Engordany de vehicles de col·lecció coincidint amb la trobada de Ferrari i Porsche. Ho trobo molt bé, una gran idea, de veritat ja que activitats d’aquestes ajuden a dinamitzar el comerç i el turisme en temporada baixa. Tot i la transcendència que li va donar en la roda de premsa, el que no va dir Jaume Bartumeu és que la trobada de Porsche està prevista per al cap de setmana del 18 i 19 de setembre, i la de Ferrari per al 16 i 17 d’octubre, precisament dos dels cinc diumenges que Andorra, per decret, tancarà a partir de les dues de la tarda. Contradiccions.
Segons vaig entendre, potser erròniament, quan l’actual Govern va pujar al poder i va començar a crear taules de treball, aquestes tenien com objectiu consensuar objectius i accions. La Taula de Turisme i Comerç segurament es deu escapar d’aquestes premisses ja que, com tots recordarem, són trobades heretades de l’anterior executiu liberal i que aleshores presidia Conxita Marsol. I també, com ens acostumen a recordar des de l’edifici administratiu, tot allò que s’ha fet durant els darrers 14 anys abans de la seva arribada és un ‘desgavell’.
Repeteixo, doncs, que vistos aquests antecedents, la Taula de Turisme i Comerç no es deu regir per les mateixes directrius de diàleg i consens que la resta, que -diuen- sí que ho fan. Si no, no acabo d’entendre aquest entestament governamental a mantenir el decret de tancament de les tardes determinats diumenges, ara ja en queden cinc.
El sector turístic i comercial en bloc demana l’anul·lació del decret i els empresaris del sector ofereixen a canvi contraprestacions laborals als treballadors, com no podria ser d’una altra manera i com passa arreu de les destinacions turístiques i dels països que en viuen.
El consell de ministres avui té la gran oportunitat d’estar a l’alçada de les circumstàncies i exercir la seva responsabilitat. Bartumeu té avui la possibilitat de demostrar que quan vol pot actuar com a home d’estat i revisar el decret anul·lant l’obligat tancament d’aquests cinc diumenges a la tarda -entre ells recordem el que cau en final del pont de la Mercè-, i donar alè a un sector castigat profundament per la crisi i del qual en depèn bona part de l’economia del país.
Aquí no hi ha campanyes d’extrema dreta, com en el seu dia el cap de Govern va voler estigmatitzar a un determinat col·lectiu. Aquí el que hi ha veritablement és la necessitat de reactivar i dinamitzar un sector cada vegada més castigar i evitar que decisions del Govern malmetin més la seva projecció.
Tags: Bartumeu Andorra
