Et donaré el meu cor perquè ets un cel ple d'estels que il·lumina el camí

Sky full of stars - Coldplay

Pensió alimentària a l'IRPF

La pregunta que em faig és que si la descendència es pot deduir per la meitat dels dos obligats tributaris (375 euros cada un per fill en comú), per què no es pot fer amb el concepte de "pensió alimentària"?

"Tècnicament acabada"

Com es fa per donar per “tècnicament acabada” una legislatura? Si acceptem que hi ha un tipus de legislatura “tècnica”, vol dir que hi ha un altre tipus de legislatura. Aleshores, la pregunta és: una legislatura es pot dividir en “tècnica” i en una altra cosa? Quina part és la “tècnica” i quina és l’altra cosa?

Per què hem de marxar filla?

Per què hem de marxar filla? Esperem-nos una mica més, fins que s’acabi la llenya almenys. S’està tan bé aquí dalt! Res ens destorba. Només hi som tu i jo… i la resta és silenci, aquell silenci quan cau la neu. No t’hi has fixat mai? És un silenci sord… sí sord.

La clau de Casa de la Vall

Aquesta és la clau de Casa de la Vall, seu històrica del Consell General. Ho és des que el 1702 el Consell de la Terra -predecessor del Consell General fins el 1866, any de la Nova Reforma encapçalada per Guillem d'Areny i Plandolit- la va adquirir. Una clau de considerables dimensions, com es pot comprovar.

No és socialdemòcrata

Aquest dimarts, després que dilluns se celebrés el tradicional Consell de Sant Tomàs a Casa de la Vall i posterior Dinar de la Perdiu, he escrit a l'ARA Andorra sobre un aspecte que ja feia temps que el tenia al calaix: la cantarella repetida per un segment dels polítics de casa nostra sobre la ideologia del cap de Govern. [La foto que il·lustra l'entrada està feta per la Marta Tort]

Anem pare

Anem pare. Ja no hi fem res aquí. Han arribat les primeres nevades i ens queda poca llenya. Ja fa massa temps que hi som, ens troben a faltar, no els podem fer patir més. Què millor que l’escalf de casa, tots cinc junts ara que es fa fosc aviat i convida a asseure’s a la vora del foc i explicar-nos històries.

Quan la Sònia marxa

Sempre em passa el mateix. Quan la Sònia puja i està uns dies amb nosaltres, m’acostumo a tenir-la al costat, a llevar-me i saber que està aquí, a preparar el dinar comptant amb ella, a seure al sofà al seu costat, a compartir somriures i silencis… la rutina diària esdevé única.

Neu i fred, ja tocava

Avui, baixant de la part alta d'Escaldes, la gent anava abrigada amb el cap cobert i botes als peus. La neu, acompanyada de moment d'un torb no massa fort a la vall central, cau amb certa intensitat. Poques persones s'aturaven a parlar, però els que ho feien no deien altra cosa que un "ja tocava".

Hola de nou

Després de molt temps amb el web aturat, o amb entrades molt escasses, ara el reprenc amb una nova imatge sense gaire escarafalls, havent fet neteja i amb ganes de fer-vos copartícips de nou dels meus escrits, si voleu.

Pàgines